Sóc psicòloga, i aquesta és la meva passió i professió


   Mites com que els psicòlegs endevinem el pensament, o que mirant als ulls podem psicoanalitzar a qualsevol, són encara vigents en la societat d’avui en dia. Per informar i refutar llegendes com aquestes trobem diversos articles científics, divulgatius i explicatius on s’exposa i detalla la labor dels professionals de la salut mental; és important e imprescindible explicar quina és la nostra funció, la metodologia científica que utilitzem, oferir els diferents serveis i ajuda davant trastorns i problemes emocionals i explica les diferents tècniques empíriques amb les que treballem. En el carrer encara es desconeix molt de la nostra professió, i segurament som un col·lectiu que no em sabut com arribar i fer entendre quina és la nostra comesa, mancant un apropament i naturalitat entre la salut mental i la població.

   Són per aquests motius pel que he decidit escriure aquests article, però no us explicaré la formació amb la que contem, les bases psicològiques que utilitzem, ni les diferents psicoteràpies del nostre camp;  com ja us he dit, disposeu de molts articles editats on podeu informar-vos de tots aquests aspectes amb rugositat i precisió.

   El que pretenc explicar-vos avui és el perquè un psicòleg és psicòleg, el perquè decidim estudiar aquesta ciència, com vivim i entenem la nostra professió, i com comprenem l’ajuda en els problemes i en la salut mental, des d’una perspectiva íntima i personal, des d’un punts de vista d’una professional més….per exemple el meu.

   Del perquè un psicòlegPsicòleg decideix dedicar-se en aquesta professió, he pensat sempre que la decisió és mínimament vocacional; a l’igual que altres professionals al servei de les persones i del seu benestar, com infermeria o educació, sempre he cregut que per poder realitzar satisfactòriament la feina de psicòleg tens que predisposar d’una passió, d’una inspiració innata i sensibilitat per l’ajuda al pròxim, curiositat pel descobriment de l’esser humà i comprensió de les relacions i la conducta.

   Els pros i contra d’aquesta professió són nombrosos… Decidim dedicar-nos a un servei emergent  en sanitat, on la consciencia de la seva necessitat a nivell social no sempre es creu rellevant, on l’estigma social  impedeix tractaments necessaris i ajuda urgent, on les eines i recursos per oferir tractaments eficients habitualment són insuficients, on la implicació personal en molts casos ens envaeix… som conscients del nostre espai en la societat científica, sanitària i social, i tots els meus companys de professió coneixem l’esforç, dedicació, i energia que requereix la nostra professió… però no em mal interpreteu, som coneixedors dels contra que comporta la nostra labor, però ens hi dediquem perquè els pros que ofereix son increïblement humans, satisfactoris i vital.

   Quant un pacient acudeix a consulta normalment arriba com a últim recurs, davant moments difícils i dolorosos, per solucionar dificultats i problemes casi ja crònics, enrevessats per solucions fallides, desemparats davant la impotència de cercar respostes i arrastrant conflictes en tots els àmbits de la seva vida; acudeixen amb necessitat de buidar la gran motxilla que durant temps han anat carregant i ja no hi cap res més, i finalment, pesa massa per continuar caminant amb ella. Les primeres visites són complicades: com explicar la meva intimitat a un estrany? Per on comencem? Com conto tota la història si casi no recordo o desconec com va iniciar? Perquè he d’afrontar una situació desagradable que no vull recordar? Aquestes i més preguntes són inevitables davant la psicoteràpia, i és responsabilitat nostra, dels professionals, guanyar-nos la confiança del pacient, mostrar les alternatives disponibles, oferir consol, empatia i solucions davants les diferents situacions.

   La nostra implicació professional i compromís han de ser inqüestionable, oferint un racó de seguretat i confiança on el pacient cerqui un espai de reflexió i crítica, on pugui buidar la motxilla, i que permeti l’aprenentatge i creixement personal; pacient i psicòleg ens convertim en un equip per aconseguir un objectiu comú, compartint el camí i tot en el que en ell ens hi trobem, treballant conjuntament els diferents obstacles i esforçant-nos amb il·lusió i desig per a una millorar en la qualitat de vida.

   El malestar que comporta un conflicte emocional acaba repercutint en tos els àmbits de la vida, enverinant cada racó d’interacció per on ens movem i socialitzem És imprescindible ser conscients que infants, família, parelles, o feina depenen del treball en teràpia, de la gran afectació que té la conducta d’un persona en el seu ambient i context, com afecta en el seu dia a dia i amb els que conviu. Comprendre que som qui som per com ens em criat, les relacions i amics que em mantingut, per els valor que em elegit o les decisions que em pres al llarg del nostre recorregut, és part fonamental del procés terapèutic, on es possible descobrir noves eines i recursos per reconduir de nou el camí, restaurar relacions, centrar interessos, i seleccionar dedicacions i prioritats. La nostra responsabilitat amb l’èxit de la teràpia és enorme i conscient, deixant-nos la pell en cada cas i problema, ja que som coneixedors que totes aquestes accions afectaran, no només al pacients, sinó també a tots els qui el rodegen i conformen el seu entorn, convertint-se a la vegada en clau essencial per la recuperació i resolució del problema.

   La caminata en la psicoteràpia no és ràpida ni fàcil…reconèixer emocions, acceptar error i fracassos, descobrir febleses i fortaleses, modificar comportaments i formes de relació, comporta el seu temps de païment, i digerir que tot el que em fet, fem i farem exigirà esforç, paciència i confiança. Mostrar-nos nus, sincers i crítics davant la nostra història, i decidir treballar per una millora, crec que és de les accions més valeroses que qualsevol ser pot afrontar. No conformar-se amb la situació actual de malestar, confrontar decisions i accions, esforçar-se per canviar, lluitar per conegui un benestar en la vida i la dels seus… és una decisió tant coratjosa que crec que no pot haver millor professió que la nostra que ajudi a aquest intrèpids a recórrer el camí, resultant un procés fascinant, i creient de nou en tots nosaltres.Psicòleg

   La història d’un psicòleg és la història de moltes vides, de dolor i sofriment, de superació i lluita, d’alegria i futur; la història d’un psicòleg és la creença de poder ajudar a qui decideix millorar i ser digne de nou del seu camí, de qui creu que es mereix quelcom millor, de qui sap que té més per oferir i s’aventura a crear un nou futur…la història d’un psicòleg és la història de moltes vides, i el nostre treball simplement consisteix en que tothom descrigui aquesta vida amb un somriure.

Save

Save

Save

The following two tabs change content below.
Licenciada en Psicología, especialista en clínica y la salud. Emprendedora en McPsicologo, colaboradora en Laura Roig-Benestar Emocional. Servicios de psicoterapia individual y grupal a nivel adulto, infanto-juvenil, familiar y de pareja.