Que és la Psicologia Positiva


Durant molts anys la psicologia es va centrar en l’estudi dels trastorns, patologies i desordres de l’esser humà, enfocant la seva intervenció en les debilitats i deficiències personals o alleujant el sofriment. Davant d’aquesta visió pessimista sorgeix un nou paradigma, que contràriament a tota actuació prèvia, es centra en el benestar i satisfacció a partir de la prevenció de dolències i malestar, insistint en la construcció de competències.

Psicologia PositivaMartin Seligman va ser el pioner en aquesta àrea, on després d’estudiar en profunditat la psicopatologia i el dolor emocional va fer un gir radical de paradigma estudiant el que ell dominava fortaleses i virtuts humanes. Va dedicar gran part de la seva carrera ha comprendre els trastorns mental, centrant-se amb els símptomes depressius; és allí on es va començar a preguntar perquè moltes persones en lloc de deprimir-se davant fatalitats, aconseguien adoptar una actitud més o menys positiva davant la vida. El seu gran descobriment va ser investigar que fan i senten aquelles persones que es consideren felices i com aconsegueixen aquesta actitud.

Així va néixer una nova rama de la psicologia, la Psicologia Positiva, on defineix el seu àmbit d’estudi científic en les emocions positives, prioritzant actitud i competències més enllà de l’absència de malaltia, promovent estils de vida saludables i prevenint patologies. Es centre en el potencial humà, en el desenvolupament de capacitats i motivació de benestar, promovent la cura personal i l’òptima qualitat de vida. El camí de la Psicologia Positiva és comprendre, a taves de la investigació científica, els processos que subjacents a les qualitats i emocions positives.

La Psicologia Positiva no ignorar els trastorn emocionals ni patològics, sinó que complementa la seva visió i comprensió amb coneixements i actituds positives des d’una nova perspectiva optimista. Proporciona un ampli ventall de eines que agrega e enriqueix la psicoteràpia tradicional, com el optimismes, la resiliència, d’intel·ligència emocional o la creativitat.

 

Pilars de la Psicologia PositivaPsicologia Positiva

Segons Seligman (2002) hi ha tres vies d’accés per una vida plena: la primera seria les emocions positives o la vida plaent, incrementant la quantitat de sensacions positives. La segona és la ruta de les virtuts i fortaleses a partir del flow, aquell estat que aconseguim quant una activitat ens absorbeix completament. Finalment estan les institucions positives, on apliquem les nostres fortaleses pel benestar dels altres i ajudar-los a desenvolupar el seu potencial. Aquestes rutes són complementaries entre sí, sent més efectiu la combinació de totes per aconseguir la felicitat. Actualment Seligman ha afegit un últim pilar fruit de les investigacions: la vida social, conformant els vincles positius com a determinats del benestar.

Resultats d’investigacions científiques: que ens ha ensenyat la Psicologia Positiva

 

  • En contra del pensament comú en que la felicitat ve donada per la suma de coses bones viscudes, la Psicologia Positiva demostra que el procés és a la inversa, és a dir, és la felicitat i la satisfacció vital la que condueix a majos èxits acadèmics i professional, relaciones més satisfactòries i bona salut. (Lyubomirsky, King y Diener, 2005); la implicació en activitats i les bones relacions socials són les que ens fan viure amb més benestar, i no tant l’acumulació i adquisició de bens. La felicitat crea més felicitat.
  • L’optimisme (o pensament positiu) s’associa amb una millora d’estat d’ànim, major satisfacció vital, èxits laboral, bona salut i vida més longeva (Peterson,2000). L’optimisme protegeix contra els traumes i experiències negatives, associant-se a una resolució activa de problemes. Mantenir una pensament positiu és relaciona amb benestar general físic, social i psicològic.

Psicologia Positiva

  • S’ha determinat les fortaleses de caràcter que afavoreixen el desenvolupament òptim, identificant 24 trets de personalitat. Els cinc més influents són l’esperança, la saviesa, l’entusiasme, la curiositat, i la més determinant, l’amor. Aquests 5 trets s’associen intensament amb el benestar tant de joves com adults, inclús en nens de 3 anys. (Park, Peterson y Seligman, 2004)
  • Dels resultats més concloent en Psicologia Positiva és que les bones relacions amb els altres és del factors més contribuent en el benestar emocional vital; (Peterson 2006) els aspectes que més contribueixen a la felicitat estan relacionats amb lo social: extraversió, número d’amistats, activitats d’oci…
  • Les investigacions demostren que una vida dotada de sentit és més satisfactòria que una vida centrada en el plaer. Entenem una vida amb significat quant ens sentim connectats a alguna cosa més gran que nosaltres mateixos, sent personal e idiosincràtic de cada un aquesta significació. El mantenir un propòsit vital és relaciona amb major satisfacció, més afecte positiu, nivells més alts d’optimisme i major autoestima (Park, Park y Peterson, 2010).
  • El treball voluntari i l’acció d’ajudar estar associada a una elevada satisfacció i salut; l’actitud prosocial o de servei enforteix i augmenta el sentit vital i de valia, considerant així l’amabilitat i la generositat part fonamental en la recerca de la felicitat.

Podem concloure que la Psicologia Positiva és una nova eina en psicologia que ens complementa l’atenció al client i motiva per a la millora del seu benestar, oferint recursos i estratègies atractives per aconseguir, no només èxits terapèutics, sinó també vitals. Aquesta “nova” ciència s’ha guanyat el seu lloc dins la psicoteràpia, i els nous reptes que prepara e investigacions ens proporcionaran una visió més completa i favorable de la comprensió humana, convertir-se en un recurs imprescindible en psicologia.

“Si crees que provocas cosas buenas, tiendes a gustarte más que si crees que las cosas buenas vienen de otras persones”

Martin Seligman.

 

Referències

Beatriz Vera Poseck. Psicología positiva: una nueva forma de entender la psicología. Papeles del Psicólogo, 2006, vol. 2

Nansook Park, Christopher Peterson, Jennifer K. Sun. La Psicología Positiva: Investigación y aplicacions. Departamento de Psicología, Universidad de Michigan, EE. UU.2013

María Laura Lupano Perugini, Alejandro Castro Solano. Psicología positiva: análisis desde su surgimiento. Universidad de Palermo, Argentina,2010

Francoise Contreras; Gustavo Esguerra. Psicología positiva: una nueva perspectiva en psicologia. Universidad Santo Tomás,2006

The following two tabs change content below.
Licenciada en Psicología, especialista en clínica y la salud. Emprendedora en McPsicologo, colaboradora en Laura Roig-Benestar Emocional. Servicios de psicoterapia individual y grupal a nivel adulto, infanto-juvenil, familiar y de pareja.